A CASA NO LLENCEM RES!!

Fa casi un any em vaig mudar a una casa, on els propietaris hi havien deixat uns quants mobles vells. Ens van comentar que ho podiem llençar tot, però a nosaltres no ens agrada llençar res, per molt lleig i vell que sigui. Després de casi 9 mesos, s'em va passar pel cap aprofitar un moble d'aquests que havia guardat al traster per si al final li trobava alguna utilitat.
El problema es que el moble era color haya, amb calaixos de color blau marí, i el meu menjador ara tenia colors torrats i no "pegava ni en pintura". A més feia poc que havia tunejat les meves tauletes Lack de Ikea i volia que el moble semblés part d'un conjunt no un "apanyo". Així que vaig decidir "tunejar-lo" a conjunt amb les tauletes.

QUE NECESSITO PER "TUNEJAR" LA CALAIXERA?

Una calaixera tipus aquesta. La meva era molt més vella i els calaixos tenien uns poms molt lletjos i quecos, però no en vaig fer foto del abans. Si que tinc foto dels calaixos perque us feu una idea de com era el moble...

Un pot de preparació per a superfícies de difícil d'adherència.

Un pot d'esmalt del color que anem a pintar el moble.

Paper de regal o qualsevol altre paper amb el que volgueu forrar el moble.

Un pot de Mod Podge per fer Decoupage.

Tres pinzells, un per la Preparació, un pel Mod Podge i un per l'esmalt.

Uns poms nous que us agradin i quedin bé amb el nou conjunt. En aquest cas jo vaig comprar uns a l'Ikea per només 0,99 céntims les 6 unitats.

ARA JA HO TENIM TOT, COMENCEM!

Treiem els calaixos del moble i els numerem en l'ordre en el que van. Jo sempre ho faig desde que un dia em vaig adonar que no tots els calaixos són exactament iguals i llavors no encaixen bé!

La calaixera és vella així que el primer pas es polir-la amb paper de vidre, per treure-li les restes de vernís que té.

Li passem una capa de Preparació per tot el moble i en el meu cas en els calaixos que anava a pintar. Jo vaig triar pintar un calaix si, un calaix no. Quedant els calaixos no pintats per fer-los decoupage.
Un cop seca la primera capa, més o menys unes 2 hores, polim les possibles imperfeccions que ens hagin quedat amb paper de vidre, i li passem una segona capa.

Després de la segona capa de preparació a la calaixera i als calaixos que aniràn pintats, deixem que s'assequi unes 12 hores, i passem a pintar-lo amb l'esmalt. També necessitarà unes dues capes, i entre capa i capa haurem d'esperar de 6 a 12 hores.

Un cop acabat el moble passem a fer decoupage als calaixos que hem triat. La técnica es la de sempre. Retallem el tros de paper just a la mida del frontal del calaix. S'ha de medir bé, jo em vaig trobar que cap calaix media exactament el mateix!

Li passem una capa de Mod Podge al frontal del calaix, el deixem assecar uns cinc minuts i comencem a posar el paper a poc a poc, passant un tros de tela per sobre per evitar que hi surtin bombolletes. El deixem uns cinc minutets i li passem tota una capa de Mod Podge per sobre el paper que acabem de col.locar. Li haurem de fer unes tres capes en total, deixant entre capa i capa que quedi ben sec. No tingueu pressa, com més seca estigui una capa més bé quedarà al final.

Col.loquem els calaixos a lloc i ja podem veure el resultat final de la nostra super calaixera renovada. Adoro donar-li una nova vida a un moble vell!

COM APROFITAR UNA LÀMPADA TRENCADA, O CASI...

Qui em coneix una miqueta sap que jo soc molt propensa a comprar coses a les botigues dels "xinos". Són coses barates però no gaire resistents. Si a més tens nens petits a casa, a part de poc resistents no tenen una esperança de vida gaire llarga.
Tenia en ment canviar la tonalitat del meu menjador de tons blancs a colors café, així que vaig anar als xinos a veure si trobava una làmpada petita amb tons torrats. I la vaig trobar per uns 9 euros, euro amunt euro avall.
Evidentment, la làmpada es va trencar a la setmana (per ser justos el meu fill petit la va tirar a terra a la setmana...) però encara funcionava, així que li vaig colar les parts trencades mentre rumiava que podia fer amb ella.

Llavors s'em va passar pel cap aprofitar tot el mecanisme de la làmpada i posar-li un nou peu i una nova pantalla que també estava un pel petada. Vaig estar buscant pantalles per diverses botigues i al final vaig trobar una ideal per només 4 euros. Ara només em faltava trobar un peu original i diferent que no em costés ni un euro!

Buscant i rebuscant pel traster hi vaig trobar un pot de cuina que m'havien regalat quan em vaig casar, i que no havia utilitzat massa perque era molt incómode de fer servir. Li vaig demanar al "maridet" que m'hi fes un forat amb el trepant en un dels laterals per passar el cable, i un altre forat a la tapa per passar-hi la part de la bombeta i en un tres i no res ja teniem la làmpada muntada. Fàcil, fàcil i barata, barata!

NO SOC APTE PER FAMILIA NOMBROSA

Ho reconec, no soc una mare apte per tenir familia nombrosa. Jo ho sé, i per aixó m'he plantat en la parelleta. Però per aquelles voltes de la vida, sovint a casa no hi tinc dues criatures, hi tinc quatre. I són aquests dies que em demostren que vaig actuar molt saviament quan vaig decidir no tenir més fills.

Aquesta ultima setmana santa em va quedar encara més clar. A part de poc apte, em faig gran! A casa hi van venir a passar el dia els meus nebots, als quals estimo amb bogeria i no els canviaria per res del món, però que en conjunció amb segons quins astres i amb els meus fills, no són la combinació més relaxant que podriem trobar. Per no posar noms reals els anomenarem A, B, C i D, essent A la més gran amb casi 10 anys, i D el més petit amb 3.

Els dies han anat segons l'humor de les criatures, i segons el síndrome Pre-adolescent de la meva filla A. Uf! jo no sé com serà l'adolescència, però la Pre-adolescència no vaticina res de bo. Ja hem començat amb aquella tonteria de "mama jo vull un smartphone que em perdo tots els tweets de les meves amigues, i llavors no puc whatsapear sobre el que han estat parlant per facebook..." o "mama, no ballis aquí dins el cotxe que aquests nens que estàn passant pel pas de vianants els conec..." o "mama, no seguis a la vorera que em fas passar vergonya..." perdona???????

Aquesta setmana a més a la familia s'hi ha unit un cadellet de labrador, moníssimmmmm, però que es passa el dia mossegant-me els meus preciosos mobles tunejats, i dit vulgarment pixant i cagant per allà on li sembla. Imagineu-vos doncs l'estampa. Jo, única adulta (encara que alguns discreparàn en aixó), amb quatre nens i un gos caganer, sols durant 10 hores, tancats a casa, perque el temps no ha acompanyat gaire. Pot ser de tot menys relaxant, oi?

La primera hora tot molt maco, tot molt moderat, ens assentem al sofà a mirar una estona la tele (si veig un capitol més de la Dora Exploradora em tiro pel balcó), de sobte alguna cosa a l'ambient canvia, i els cervells s'els giren i començen les corredisses per tota la casa, a l'estona els crits acompanyen les corredisses, als minuts ressonen els meus crits de PROUUUUUUU!!!!!. Es relaxen, o ho fan veure, són molt llestes aquestes criatures, i quan em giro, tornem-hi.

Llavors ve aquella estona en que el meu cap ja no aguanta més "esverament" i necessito tancar-me cinc minuts a algún lloc on els crits quedin amortiguats. Idea! el lavabo! Però ai, el lavabo... que els passarà a les criatures amb el lavabo? Tant es si portes una hora sencera dient-los cada cinc minuts si tenen pipi o caca, en el moment precís que tu t'estiguis abaixant les calces per sentar-te al water alguna criatura entrarà per la porta, amb cara de frenesí, dient em pixoooooo... coi, jo també! ah, però es igual, ells tenen prioritat. Però si una cosa m'ha ensenyat la vida es a aprofitar el coneixement que em donen les experiencies que he viscut. Ara quan marxem de casa, ja no he de perseguir-los perque vagin al lavabo, els dic amb veu alta i com qui no vol la cosa, "m'en vaig al lavabo a fer pis!" i allà els tens amb cara de o pixo o revento! bé per mi!!

Després de dinar, arriba el moment RESET, que es aquell moment en que tot torna a començar i et sents com en un DEJAVU, pau i tranquilitat els primers minuts, i abans que t'adonis ja tornen les corredisses i els crits i només sents allò de Dora Dora Dora exploradoraaaaaa, Pocoyo!!,  D m'ha pres el mando, C no em deixa les seves joguines, A no m'estima, B no vol jugar amb mi, tieta aixuga'm que ja he fet caca (D), mama aixuga'm que ja estic (C), tieta el gos s'ha cagat davant la tele (B), mama mira la caca que he fet que em sembla que es de mal de panxa (A)... total que quan sentia la paraula caca, ja no sabia si havia d'eixugar-li el cul a algú, agafar el motxo per netejar el terra o analitzar el color de les femtes de l'altre. He vist més merda que la que una persona humana pot soportar en una sola setmana... Així que si després de setmana santa ens hem trobat pel carrer i m'heu preguntat ¿que tal la setmana santa? No em tingueu en compte si us he contestat "una caca, tu, una caca..."

BOSSA TEXANA

Recordeu la setmana que vam convertir uns texans en una faldilla texana? Recordeu que us vaig recomanar que guardessiu els camals que haviem retallat per fer una altra manualitat més endavant? No? Doncs diuen que les nous ajuden a mantenir la memoria...

Per aquells que si us en recordeu, i que a part em vau fer cas i teniu aquells camals ben guardats, aquí teniu la meva proposta de manualitat.

Au digues que fa falta!

Evidentment ens fa falta un camal de texà

Alguns complements per guarnir la bossa quan estingui acabada, jo he triat uns botons que tenia a la meva caixa dels "tresors", i un pegat que vaig comprar fa molt de temps a la botiga dels "xinos" que no va arribar a l'euro...

Màquina de cosir (els que no en teniu o us en compreu una ja, o seguiu a la "vieja usanza" cosint a mà...)

Planxa

Fil, agulles de cap i agulla de cosir

Al grà, ara que fem!

Agafem el camal i prenem la mida de la bossa segons l'ús que li vulgueu donar. En aquest cas jo estic fent una bossa per la meva nena, perque hi pugui portar les seves sabates de caracter a classe de ballet. Així que prenc la mida amb les sabates, però sempre amb la precaució de deixar-hi un tros més per fer la vora. Us recomano que en deixeu un bon tros, com sempre dic "más vale que su sobre, que no que su falte..."

Obviament, retallem el tros que sobra...

I cosim la vora. Primer cosirem pel dret, li donarem la volta al texà i tornarem a cosir pel revés. Així quedarà més reforçat.

Ara hi marquem uns triangles a cada costat de la bossa per que al donar-li la volta faci una forma menys rectangular, així:

Li passem la màquina. I retallem el tros que hem marcat.

Així quan li donem la volta la bossa tindrà aquesta forma:

Ara la guarnim com vulguem. Podem ser més transgressors, més clàssics, més moderns, aixó al gust de cadascú que per alguna cosa es la vostra bossa... Jo l'he fet més Flower Power perque es per la meva menuda, aquí la veieu a mig acabar encara.

I ara ve quan toca fer les nanses. Poden ser més llargues o més curtes segons l'ús, en el meu cas necessitava que fossin curtes.

Agafem el tros del camal que hem retallat i en tallem dos trossos exactes a la mida que li vulguem donar.

Del revés el doblem fins que li trobem el gruix de nansa que vulguem

Li passem la màquina i li donem la volta. Abans de col.locar-les l'hi passarem la planxa perque quedin ben planes.

Ara que ja tenim les nanses les col.loquem a la bossa per la part de dins. Hi fiquem unes agulles de cap perque no es belluguin al cosir-les i per assegurar-nos que les dues nanses medeixen igual. Aquest cop no li passaré la màquina perque es massa gruixut i podria trencar-se l'agulla, així que el cosiré a mà.

I finito! Ja tenim una bossa preciosa i única!

SOBRE COM TUNEJAR UNA TAULA LAK DE IKEA

Fa unes setmanes vaig "tunejar" una taula Lak d'aquelles tant soses d'Ikea. L'havia comprat en la meva época "white" o sigui, quan em va donar per tenir-ho tot de color blanc. Però jo funciono en base del meu humor, i ara el meu humor em demanava tenir mobles de colors més torrats, diferents i especials. Estava també molt ficada en el Decoupage, l'acabava de descobrir i com que jo no m'estic per "xiquites" m'hi vaig ficar de ple i vaig decidir fer-li un Decoupage a la meva taula. Després d'alló i de penjar les fotos al facebook, molts de vosaltres em vau demanar que us expliqués com ho havia fet, així que avui us explico breument com fer-ho, tot i que no tinc les fotos del "como se hizo" perque en aquell moment no tenia pas pensat fer un bloc de manualitats, però com que es fàcil amb les explicacions segur que us queda clar. Apa anem-hi tots!

Materials per fer la nostra super manualitat!!

Una taula de centre, en el meu cas era una Lack de Ikea.

Un pot de Preparació per pintar superficies de difícil adherència.

Un pot d'esmalt del color que voldreu pintar la taula.

Tres pinzells, un per la Preparació, un per la cola Mod Podge i un per l'esmalt. (Recordeu no comprar-los als xinos...)

Un pot de Mod Podge, que es un adhesiu, segellador i vernís tot en un. Jo us el recomano especialment ja que es ideal per fer Decoupage.

Paper de regal. En Decoupage es pot utilitzar tovallons de paper, paper de diari, retalls de revistes... jo vaig trobar aquest paper de regal al Mercadona, després de nadal, d'oferta a 60 céntims el rotllo. No cal gastar massa, el resultat es igual de bo si es fa bé.

Manos a la obra!!

Ara que ja ho tenim tot a mà i a punt, comencem per desmontar la taula. La part de dalt de la taula l'hem de forrar amb el paper de regal així que no cal pintar-la. 

Pintem una capa de Preparació a les potes i a l'estanteria de sota la taula, perquè com són d'un material de difícil adherència si li pintessim l'esmalt directament no agafaria bé la pintura. A les dues hores, si ha quedat alguna marca polim una mica la superfície amb paper de vidre i li passem la segona capa.

Després de dues hores més (jo li vaig deixar una nit sencera) ja se li pot passar l'esmalt. Jo vaig triar color ocre fosc, perque li volia donar un tó torrat. Se li han de donar dues capes perque quedi bé. Tenint en compte que entre capa i capa han de passar com a mínim de 6 a 12 hores. Jo sempre li deixava una nit sencera entre capa i capa, no cal anar amb presses!

Ara passem a la part de dalt de la taula, la que anirà forrada de paper de regal. Heu de retallar el paper a la mida, assegurant-vos que deixeu paper també per les cantonades i un trosset per que quedi agafat el paper per sota. Així com us ensenyo en aquesta foto:

Li passarem una capa de Mod Podge per sobre la superficie amb un pinzell i esperarem cinc minuts abans de començar a posar el paper per sobre. Cal anar a poc a poc, per evitar que surtin bombolles. És molt útil posar el paper i alhora anar-hi passant un drap per sobre per evitar que quedin les bombolletes, potser us semblarà que us falten mans per tot, però amb paciencia s'aconsegueix!

Un cop col.locat el paper li passem per sobre una altra capa de Mod Podge i el deixarem que estigui ben sec. Jo com sempre li vaig deixar de 6 a 12 hores, potser no cal tant, però a mi m'ha donat bon resultat. Li passarem al final unes tres capes, així quedarà ben impermeable.

Un cop estigui tot sec, tant les potes com la part forrada, podem tornar a muntar la taula i disfrutar de la nostra super taula "tunejada" que ningú més té a casa seva!

Com podeu veure al fons a la dreta hi tenia una taula Lack però de les petites. Evidentment ara desentonava moltissim així que la vaig "tunejar" de la mateixa manera. 

A més vaig agafar unes fundes de sofà blanques que tenia als sofas i les vaig tenyir amb tint color café que podeu trobar al mercadona per menys de 4 euros. El resultat final del conjunt es aquest:

Espero que us animeu força a reciclar i tunejar els vostres mobles. Es fàcil, divertit i molt més barat que comprar mobles nous!

AQUEST HOME EM TÉ MANIA?

Fa un temps us explicava pel facebook el cas d'un pare de l'escola (que té pinta de no tenir gaires llums) al que no conec més que de vista, que s'em va acostar i em va dir que ell i la seva filla tenien 4 dents de més i que tenien la sort de no haver tingut mai caries... Llavors va obrir la boca i em va dir "mira, mira" i em va ensenyar les dents... Jo vaig quedar tant flipada que només vaig atinar a dir "hombre, pues felicidades"...

El dia que ho vaig explicar per facebook a tothom li va fer moltíssima gràcia. Tothom en va fer broma. Però el cas es que jo a aquest senyor l'he evitat desde llavors...

Fins fa unes tres setmanes. Soc l'encarregada de redecorar i optimitzar el quartet que l'Ampa té a l'escola. A primer cop d'ull era evident que per recol.locar tota aquella porqueria ens farien falta unes estanteries. Però estem en crisi i l'Ampa no té diners per comprar-ne de noves. I aquí torna a escena el senyor de la dentadura.

El senyor de la dentadura ens va oferir unes estanteries que té en un magatzem per quatre "duros" i com que no teniem una millor opció vaig deixar a part la meva rancunia i vam quedar que passariem pel seu magatzem a medir-les i comprovar si estaven en bon estat.

Eren les tres i quart de la tarda quan entravem pel camí de sorra que portava al magatzem. Hi anavem una companya de l'Ampa i jo. Arriba una noia que a vegades dóna un cop de mà al senyor de la dentadura i entrem al local. Just darrera meu la porta grinyola i es tanca de cop. COI quin ensurt! La xicota del magatzem ens diu que no ens preocupem que té la clau i pot tornar a obrir, però quan posa la clau al pany s'adona que la porta ha enganxat la cadena de fora i s'ha quedat trabada! 
La meva companya i jo ens mirem totes series, ara que fem? I la xicota aquella que comença a dir-nos amb veu un pèl més exaltada del normal "tranquiles que jo obro, tranquiles que jo ho obroooo, tranquiles que jo ho obrooooooooo!!!!!!". Aquí la noia ja estava histérica total. A mi m'agafa el riure tonto de veure'ns en aquella situació, però pensant en si a les cinc ja seriem fora que els nens surten de l'escola! La meva companya buscant alguna cosa dins d'aquell merder de magatzem per destrabar la cadena, la xicota fotent-li cops a la porta i jo mirant de lluny unes nines velles que sobresurtien de sota una manta (quin yuyu, imagina't que ara els comença a donar voltes el cap a aquelles nines diabóliques)...
I llavors arriba la calma. La xicota és tranquilitza, la companya deixa de buscar i es posa a pensar, i jo deixo de mirar de reüll aquelles nines i em concentro també. Tenim móvil no? doncs truquem algú que ens vingui a obrir. La xicota em mira raro, estarà pensant si seré prou tendre donat el cas que haguem de menjar-nos les unes a les altres? Veig un microones vell dins el magatzem, funcionarà? em cuinarà o em menjarà crua...
De sobte la companya troba un tros de ferro i fem palanca per obrir la porta. Aireeeeeeeee!!!!
Un cop oberta la porta, la xicota aquella, ja més tranquila, ens comenta si volem tornar a entrar a medir les estanteries. No pas! ja les veig desde aquí! Quedem que si, que ens les emportarem, però que si de cas ja ens les portaràn ells a l'escola que jo no torno a entrar a aquell lloc. I es que senyors, està clar que el senyor de la dentadura em té mania...

                         Ho reconec, les nines del magatzem no eren tant lletges, però fotien yuyu igual.

COM FER UNA FALDILLA TEXANA AMB UNS TEXANS VELLS

No sé si a vosaltres us passa, però sempre que vull comprar-me una faldilla només les trobo talla tanga (per allò de que se't veu tot i no et tapa gairebé res). Ara a més estem en crisi i allò d'anar a comprar roba per mi s'ha convertit en una utopia.
Estava en tots aquests pensaments estirada al sofà a punt de veure una "peli" de dissabte a la nit, quan de sobte vaig tenir una idea (les meves idees funcionen així, venen tot de sobte).
A l'armari hi tenia uns pantalons texans que em venien força grans i que no m'afavorien gens, i que podien ser els candidats perfectes per convertir-se en una faldilla texana!

Que necessito per fer-me una faldilla texana?

Primer de tot necessites uns pantalons texans (si no malament rai...)

Tisores, agulla i fil de cosir

Una màquina de cosir (si no també es pot fer a mà, encara que costa una mica més...)

Explica, Explica!

Us he fet fotos de tot el procés perque l'explicació sigui més entenedora i menys pesada.

Es talla a la mida que voldries de llarga la faldilla, deixant uns quatre centímetres més per que després li haurem de fer la vora i s'escurçarà. Jo l'he triat curta, però no tant com per que la gent pugui comprovar quin tipus de roba interior porto...

Tallem els camals del pantaló i els guardem que els necessitarem per després i perque ja tinc en ment una altra manualitat amb ells...

Obrim les costures del pantaló. Per davant fins a la cremallera i per darrera fins més o menys el mateix lloc.

Creuem la tela del darrera fins que no faci cap gest estrany.  I cosim aquesta part.

Agafem un dels dos camals i l'obrim en dos. Talleu un triangle desde la cremallera fins a la vora.

Posem el camal obert a sota del triangle que hem retallat d'aquesta manera. Jo he posat la costura del camal al mig perque seguís la línea de la cremallera perque quedava més original.

Ho embastem i cosim el triangle. Un cop cosit li donem la volta a la faldilla i retallem la peça que sobri perque no faci gestos estranys.

Comencem a fer la vora. L'embastem i la passem per la màquina de cosir.

I "tachannnn"! ja tenim una faldilla texana mini, mida dona real...

Recordeu de guardar-vos els trossos de tela que sobren. Jo tinc una bossa on hi guardo totes les restes per utilitzar-les més endavant. I a la próxima us portaré una manualitat amb el camal que ens ha sobrat.  Ens veiem!!