NO SOC APTE PER FAMILIA NOMBROSA

Ho reconec, no soc una mare apte per tenir familia nombrosa. Jo ho sé, i per aixó m'he plantat en la parelleta. Però per aquelles voltes de la vida, sovint a casa no hi tinc dues criatures, hi tinc quatre. I són aquests dies que em demostren que vaig actuar molt saviament quan vaig decidir no tenir més fills.

Aquesta ultima setmana santa em va quedar encara més clar. A part de poc apte, em faig gran! A casa hi van venir a passar el dia els meus nebots, als quals estimo amb bogeria i no els canviaria per res del món, però que en conjunció amb segons quins astres i amb els meus fills, no són la combinació més relaxant que podriem trobar. Per no posar noms reals els anomenarem A, B, C i D, essent A la més gran amb casi 10 anys, i D el més petit amb 3.

Els dies han anat segons l'humor de les criatures, i segons el síndrome Pre-adolescent de la meva filla A. Uf! jo no sé com serà l'adolescència, però la Pre-adolescència no vaticina res de bo. Ja hem començat amb aquella tonteria de "mama jo vull un smartphone que em perdo tots els tweets de les meves amigues, i llavors no puc whatsapear sobre el que han estat parlant per facebook..." o "mama, no ballis aquí dins el cotxe que aquests nens que estàn passant pel pas de vianants els conec..." o "mama, no seguis a la vorera que em fas passar vergonya..." perdona???????

Aquesta setmana a més a la familia s'hi ha unit un cadellet de labrador, moníssimmmmm, però que es passa el dia mossegant-me els meus preciosos mobles tunejats, i dit vulgarment pixant i cagant per allà on li sembla. Imagineu-vos doncs l'estampa. Jo, única adulta (encara que alguns discreparàn en aixó), amb quatre nens i un gos caganer, sols durant 10 hores, tancats a casa, perque el temps no ha acompanyat gaire. Pot ser de tot menys relaxant, oi?

La primera hora tot molt maco, tot molt moderat, ens assentem al sofà a mirar una estona la tele (si veig un capitol més de la Dora Exploradora em tiro pel balcó), de sobte alguna cosa a l'ambient canvia, i els cervells s'els giren i començen les corredisses per tota la casa, a l'estona els crits acompanyen les corredisses, als minuts ressonen els meus crits de PROUUUUUUU!!!!!. Es relaxen, o ho fan veure, són molt llestes aquestes criatures, i quan em giro, tornem-hi.

Llavors ve aquella estona en que el meu cap ja no aguanta més "esverament" i necessito tancar-me cinc minuts a algún lloc on els crits quedin amortiguats. Idea! el lavabo! Però ai, el lavabo... que els passarà a les criatures amb el lavabo? Tant es si portes una hora sencera dient-los cada cinc minuts si tenen pipi o caca, en el moment precís que tu t'estiguis abaixant les calces per sentar-te al water alguna criatura entrarà per la porta, amb cara de frenesí, dient em pixoooooo... coi, jo també! ah, però es igual, ells tenen prioritat. Però si una cosa m'ha ensenyat la vida es a aprofitar el coneixement que em donen les experiencies que he viscut. Ara quan marxem de casa, ja no he de perseguir-los perque vagin al lavabo, els dic amb veu alta i com qui no vol la cosa, "m'en vaig al lavabo a fer pis!" i allà els tens amb cara de o pixo o revento! bé per mi!!

Després de dinar, arriba el moment RESET, que es aquell moment en que tot torna a començar i et sents com en un DEJAVU, pau i tranquilitat els primers minuts, i abans que t'adonis ja tornen les corredisses i els crits i només sents allò de Dora Dora Dora exploradoraaaaaa, Pocoyo!!,  D m'ha pres el mando, C no em deixa les seves joguines, A no m'estima, B no vol jugar amb mi, tieta aixuga'm que ja he fet caca (D), mama aixuga'm que ja estic (C), tieta el gos s'ha cagat davant la tele (B), mama mira la caca que he fet que em sembla que es de mal de panxa (A)... total que quan sentia la paraula caca, ja no sabia si havia d'eixugar-li el cul a algú, agafar el motxo per netejar el terra o analitzar el color de les femtes de l'altre. He vist més merda que la que una persona humana pot soportar en una sola setmana... Així que si després de setmana santa ens hem trobat pel carrer i m'heu preguntat ¿que tal la setmana santa? No em tingueu en compte si us he contestat "una caca, tu, una caca..."